Repensant el passat
A títol de presentació, un text que vaig escriure a la primera pàgina d'un dietari amb data 15 de juliol del 98, des d'una illa del nord d'Europa:
"Un plec de fulls on deixar constància d'idees i vivències, una manera potser estúpida de capturar fets del passat i elucubracions diverses mitjançant la paraula escrita.
Segons com es miri, una evidència més de la necessitat de mirar-se el melic de tant en tant, o de no tenir a l'abast l'interlocutor idoni."
Em pregunto si escriure a partir d'ara en aquest 'paper de vidre' (l'expressió no és meva, si no dels autors de la revista terrassenca) farà menys introspectiva l'experiència i potser fins i tot donarà la mà a potencials interlocutors, que no sempre trobes en el lloc i el moment adequats.
"Un plec de fulls on deixar constància d'idees i vivències, una manera potser estúpida de capturar fets del passat i elucubracions diverses mitjançant la paraula escrita.
Segons com es miri, una evidència més de la necessitat de mirar-se el melic de tant en tant, o de no tenir a l'abast l'interlocutor idoni."
Em pregunto si escriure a partir d'ara en aquest 'paper de vidre' (l'expressió no és meva, si no dels autors de la revista terrassenca) farà menys introspectiva l'experiència i potser fins i tot donarà la mà a potencials interlocutors, que no sempre trobes en el lloc i el moment adequats.
posted by la cantant calba @ 00:18
2 comments
2 Comments:
El passat és una àncora que cal portar al barco per un si de cas...
El passat, com una àncora, pot resultar feixuc, però permet desenclavar-te i buscar nous horitzons per arribar a bon port. Això, si l'agulla del compàs no està sotmesa a camps magnètics no desitjats o incontrolables. I si hi ha temporal i no pots corre'l ni capejar-lo, sempre queda l'esperança que algú rebrà el MAYDAY MAYDAY MAYDAY.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home