Viatge al sud

Em venia de gust un viatget, sí, desde feia temps, però no ben bé un així...

Trajecte difícil, les llàgrimes poden amb mi, descarrego amb energia just abans d'agafar l'avió i més pausadament durant el vol. És una de les gangues de ser dona, dos o tres dies ben moixa, un cop al mes.

Per imposició de les circumstàncies, tot s'ha de decidir a última hora i sense deixar gaires rastres. Tot intent d'esquivar aquests ulls omnipresents i bromistes, però, sembla inútil.
Això té les seves conseqüències, és clar: anar d'un lloc a l'altre marejant la perdiu, per exemple, i donant feina al personal. Si arribo a saber que no servia de res, simplement vaig a l'agència de viatges més propera i tot hagués sigut més fàcil. Però feu les coses més complicades del que ja són, em sembla a mi. Quin sentit té?

Arribada a lloc. Entendridor sopar amb el recepcionista. Barucho no recomanat. No, no vull un Rioja, amb un de la casa va bé. Etc, etc. No, no he vingut a fer muntanya, aquest seria un altre plan. En una altra ocasió, descoberta de les serres, amb la 'guia verde', que no vaig triar, per cert. Curiosa rebuda tb la de la mítica llibreria de viatges. Entrevista a la intempèrie, un ham força temptador, vaja, però normalment no es fan en públic, aquestes coses, i si ho fas, t'exposes. A la xerrada, alguns detalls divertits, sobretot a partir de les intervencions. Quina mania amb el Senegal!

Així que la intenció és fer culturilla i passar-m'ho bé. Dues coses prohibides, es veu. Sola o amb qui es presenti, no hi veig cap mal...

Una dutxa ben calenta i eterna. És el mínim plaer que em puc prendre, en les condicions en que em trobo. M'he de sentir malament per això?? Au, aneu a passeig!

L'endemà inspecció a l'alberg. Histèrica i farsant rebuda, també, per dir-ho d'alguna manera. Amb policia inclosa a la porta. Lloc poc temptador, d'altra banda, a més de ser lluny del centre. Opció descartada. Em recargolo de dolor i m'estiro una estona a la sala.

Visita a l'oficina turística i coincident trucada simpàtica del meu estimat germà. Turistes despistats que pregunten oportunament on carai som quan encara no he aixecat el cap de terra. Deixeu-me en pau, ostia.

Una valeriana pudenta? No gràcies!

Nit plujosa, a prendre l'aire. Amb el plànol, però sense ganes de treure'l. Passejant plàcidament si no fos per... els duuuuthch, uns altres mofetes: Barcelona, Amsterdam, la Expo, Calatrava, etc, etc. I jo intentant-los ajudar, de bona fe, i ja veus... Deixeu-me perdre tranquil.la, no? No tenia cap intenció de tornar, però com que no puc estar segura de les meves sospites, els acompanyo i com q ja sóc a l'hotel, m'hi quedo. Era l'objectiu, suposo, casumdena...

Visita a la universitat de belles arts. Res de l'altre món. Què carai passa amb els pcs, que no funcionen mai? només volia veure què s'hi estudia, allà! i on cau la piscina del servei d'esports.

Trasllat per overbooking. Aquest cop un lloc més cèntric, enmig del follón de botigues i botiguetes. Compreu, compreu, bons germans, que s'acosta Nadal! Però no hi podia faltar un conserge nocturn interventor, xafarder i llefiscós. Segur que és bona persona, però fer-li fer aquest paper... Més desinformació. Em quedo amb la curiositat de visitar l'Anselma, a veure com deu ser en realitat... Com que no estic massa bé aquí, continuaré buscant una altra habitació. No ho faig per tocar els collonets a ningú, repeteixo, és fruit de la situació.

A la nit, aquell parell d'imbècils espanglish. Perquè més enllà del paper que fan, em sembla que ho deuen ser de veritat, d'imbècils. I casualment, apareixen els EFL teachers. Aquests amb una conya una mica més refinada, però, semblen més macos, però no deixen d'ensenyar el plumero una i altre vegada. Gràcies per obrir-me la porta, gentelman... Al bar de jazz s'està la mar de bé, però sobra l'encallada conversa i plena de tonteries... Segueixo la corrent, pq no és massa greu. Anem casualment a parar a un bar q diuen q és de gais. Només es pot apreciar per la pinta del cambrer, amb la típica camisa arrapada. Mas de lo mismo, pero nice music, almenys i com q ja hem begut una mica, ni me'n entero de les conyes, la veritat. M'hagués agradat anar a un sopar com al que em conviden, si fos de veritat... però és clar, no m'hi exposo, ves a saber quina en porten de cap.

Crec que l'endemà és quan vaig anar al teatre. I malgrat la cerimònia de la revenda de les entrades, que dura una bona estona, també tota ella plena de comentaris, va valer la pena. Alla em van informar dels arxiconeguts 'bancotels' i centrals de reserves, consell q m'hagués donat l'agència de davant de casa, en condicions normals, vaja. I aquí va l'última copla:

'Al hombre yo le comparo
con un barquito de vela
y a la mujer con el aire
que donde quiere lo lleva'

Vaja, més sexista impossibe. Que murries aquestes dones! Gata maula! I tota l'obra així, plena de comportaments incorrectes. Un producte propi d'allà, vaja, tria encertada.

Visita a la catedral i a les precioses estàncies reials del davant. Doncs sí, trec el carnet d'estudiant, algun problema? Vaig pagar una matrícula un any sencer de la qual no en vaig treure cap rendiment acadèmic (per molt q diguin q n'he de treure una lliçó més important, encara), almenys q em serveixi per tenir preus reduïts en algunes entrades, no? Apareixen personatges diversos, que afegeixen elements al debat. Són de ficció, però podrien ser reals, vaja. Interessant. Demano un guia, però em diuen q no està previst (???). M'he de conformar en parar l'orella de tant en tant. A la visita de l'edifici del davant, provo les 'audioguies'. Quin desastre, cursi a parir i sense contingut, quina estafa! 'Contemple las aguas del patio y deje flotar sus pensamientos...' sembla fet expressament, però aquest cop és real!

Em perdo pel barri del costat, ple de carrerons i moooolts establiments turístics, però amb encant, en general. El menjar? mmmmm per llepar-s'hi els dits, si encertes el lloc.

Al cine em tornen a enredar, perquè el programa diu una hora i la taquillera diu una altra. Així que provo al cine del costat, i malgrat la companyia esporàdica i fugissera, que no em dóna marge per a reaccionar a les brometes, m'agrada la pel.li. I no, la història d'amor que hi ha pel mig no em sembla especialment empalagosa, més aviat em sembla que serveix d'excusa per desenvolupar una trama interessant i ben construida. Era 'secretos y mentiras' o bé 'gritos y susurros'? O cap de les dues coses? Doncs la veritat és que no ho sé, ho hauré de buscar, com q no ho puc preguntar a ningú...