Viatge al sud (2a part). Espionatge, ambient i prejudicis

Un vol per la ciutat de nit i casualment, és clar, apareixen un parell
de supppporters de l'Anderlecht (?) aparentment desorientats. Joves i
descarats. Doncs bé, corro el risc, no hi tinc massa a perdre... Unes
copes i unes quantes imbecilitats i impertinències, però resisteixo. I
ells també. Així que anem a parar, com qui no vol la cosa i sota allò
tan tendre de 'just friendship', primer a l'inevitable Irish Pub,
després a l'Elefunk i com no podia ser d'altra manera, entre llençols.
Tu només vols això,oi? Doncs mira, jo també. És buit i superficial però
és el que hi ha. La cosa no dóna per més, almenys mentre mantingeu
aquest paper. Saluda a la teva nòvia rossa de part meva, això no li pot
fer cap mal, és només una anècdota. La samarreta m'escau molt bé i té
un bon tacte, a veure si me l'envies per correu. No em sentiré mai
bruta ni amoral per fer una cosa així, i menys en una situació com en
la que estic. No jugo amb els sentiments de ningú ni faig mal a ningú.
És tan sols una distracció material més quan falla tot allò que és
realment important i satisfactori.

L'endemà fins i tot ens llevem mitjanament d'hora i fem una volteta.
Dinem menjar de guiris, en un lloc per guiris, només trobo la carta en
guiri. Ells, aparentment, encantats. Després volen anar a un centre
comercial a trobar uns col.legues. Aquí em planto. Ja n'he tingut prou.
Ells em sembla que també. Bon vent.

El matí següent arriba la companyia familiar, així que continua la pel.lícula però amb supervisió 'en abierto', mantenint-se els borinots oportuns.Al cap de poc, unes voltes per intentar canviar d'hotel, bonica manera de perdre el temps. 'No es céntrico? no me digas!?'. Estic a punt
d'escridassar-la, però m'aguanto. No entenc encara el rera-fons
pedagògic de l'escena, vaja, només ho veig com un fer la punyeta perquè
sí, això em desorienta. Després de vagarejar i fer gestions, inclosa
una recerca per internet amb fruits massa dubtosos, el tema acaba bé.

Al mateix cyber, l'endemà, el paio passa el drap de la pols com qui no
vol la cosa per guaitar les meves recerques al gooooogle. Me´n adono
massa tard. Doncs sí, què passa, busco una llista de bars d'ambient,
m'agraden aquests llocs, i què? I si també són de noies, millor, no he
estat mai en un de noies i tinc curiositat. Potser sí, que estic dins
d'un armari, no ho sabré fins que no ho provi, però no, no
m'obsessiona.

Potser el més natural seria que no hi hagués bars d'ambient, que tothom
es barregés a tot arreu, però deuen tenir els seus motius perquè
existeixin, però aquest ja deu ser un altre debat, per a una altra
ocasió.

Aquí bé allò de... i què importa el sexe? i què importa l'edat? i la
raça? i la procedència? nacionalitat? ofici? $$$$$$$$?... etc. Sembla
mentida haver de fer comentaris sobre aquestes obvietats, però com que
em tiren en cara acusacions que no sé d'on surten, doncs m'he de
defensar, no? Té a veure amb les meves recerques de noves 'relacions'
via internet? Mira, doncs, en aquest terreny, nou per mi, jo
experimento i al mateix temps prenc algunes precaucions, encara que no
ho sembli, a vegades... I si havia rebut alguna pista de que l'altra
banda hi havia algú que estava teledirigit, doncs li seguia la pista
tant a prop com podia, a veure si enxampava el montatge, o a veure si
podia esbrinar qui collons hi havia al darrera.

El mateix amb els incidents d'aquest tipus a la universitat, que van ser paral.lels a tot això. Si detectava que m'estaben espiant, doncs jo jugava al contraespionatge, en la mesura que podia, i amb molts menys recursos, és clar. I a sobre, he hagut d'aguantar que em diguéssin xafardera, quan l'únic que feia era intentar protegir-me.