Enterraments i bodorrios

Sens dubte, ara puc entendre que en els tres casos es tractava de situacions en les que jo estava fora de lloc. On més m'hagués valgut no assistir. Però jo no era gens conscient del què estava passant, vivia enganyada, i vaig picar, sentint-me il.lusòriament implicada.

Enterraments

A la city: No, realment no és de gens bon gust titllar l'homenatjat de 'conservador'. Sobretot fer-ho sense conèixer-lo i basant-me només en un record llunyà i difús d'algún comentari del seu propi fill. Tot un detall que el capellà em dediqués part del seu sermó moralista, però això ho entenc ara, no en aquell moment...

Al cor de Catalunya: Sí, tots els comentaris del meu germà eren una falta de respecte per l'opció religiosa. Més comèdia provocadora, com sempre, a la que jo no vaig respondre, però cau pel seu propi pes.

Bodorrio

No, tampoc és gens apropiat, entre d'altres coses, posar damunt la taula les discutibles contradiccions del nuvi entre la seva afiliació o simpatia envers els partits de l'extrema esquerra i la cel.lebració, amb tots els luxes, del seu casament. I molt menys, que ho faci jo, que no puc presumir, precisament, de coherència!

Sobren els comentaris sobre les recreacions post-bodorrio de la germana del nuvi, en terres pseudo-africanes. Me'n alegro que sigueu una família normal, vaja, com sempre!