Barbaritats

Així que, després de toooot, es tracta del pitjor dels escenaris possibles.

Entenc que em feu tot allò que creieu que jo, d'alguna manera, he fet als altres, però hi ha força coses que se'm escapen, i altres que les trobo passades de voltes.

Estic intentant entendre perquè em mereixo un tracte com aquest. L'autocrítica és força dura i l'arrossego des d'abans que comencés tota la comèdia, però a mi no em sembla que sigui improductiva. Potser no avanço al pas que seria desitjable, però tenint en compte el panorama, vull pensar que vaig superant algun petit esglaó.

També assumeixo clarament que, en general, sóc jo la que he de demanar perdó i no pas al revés. I que en la majoria d'errors i fracassos, en sóc jo l'única responsable i he d'acceptar la meva culpa. Primer l'he hagut d'admetre jo mateixa, i ara em toca, humilment, reconèixer publicament (mai més ben dit!) que l'he espifiada en nombroses ocasions, tant amb els fets com amb les paraules, i esperar que se'm doni, una vegada més, l'oportunitat de rectificar.

Darrerament he participat en alguns divertiments dialèctics que m'han portat, en ocasions, a acceptar o a dir coses que no penso, algunes barbaritats, i altres paraules que, no prou ben explicades, poden portar a malintencionades interpretacions. M'agradaria tenir l'ocasió de reproduir (o sentir altre cop) aquestes converses i poder matisar el que he dit o bé identificar simplement allà on he ficat la gamba. Serà possible? Els detalls, en la propera entrega...