Visita de rutina i creativitat

Avui, un divendres més, he tingut visita.

Fent mecàniques. No importa de què, ni si calen, ni si tenen sentit. Una manera més de predicar amb l'exemple, suposo. O bé per recordar-me que aquí jo no hi pinto res? No em queda massa clar. Però deixo fer, quin remei, és casa seva, al cap i a la fi. Per mi és difícil posar cap esforç en fer cap mecànica dins unes parets que són, ni més ni menys, la meva presó i que no puc saber ni fins quan hi seré.

I en una presó monitoritzada com aquesta, on no puc saber si tot el que sona és enregistrat o escoltat, qualsevol es posa a fer música, i menys a crear-ne. Que pogueu saber la música que escolto, les webs que visito o els canals de ràdio i TV que sintonitzo, doncs mira, ho trobo aberrant i delictiu. I que pogueu manipular els continguts dels programes, podcasts, etc, em sembla curiós i la tria que heu fet de moment no em molesta massa, podria ser pitjor i té moments molt còmics, fins i tot per mi. Qualsevol procés creatiu necessita intimitat. Potser algú discrepa, però jo ho visc així. Així que si una part de l'experiment consisteix en recollir el què pot donar de si, artísticament, un assetjament com aquest, sapigueu que sense garanties de que no tinc micròfons a casa o qualsevol artilugi similar, la meva predisposició és nul.la. Pot canviar, però de moment, és la que és.