Estocolm

Suposo que pateixo un cert síndrome d'Estocolm respecte els meus segrestadors i manipuladors. Amb matisos diferents per cadascú, clar.

Però no és un estat permanent i, si tot continua igual, serà difícilment perdurable.

Demanar-me una actitud participativa i contributiva en el dia a dia no em quadra amb el tracte que continuo rebent. Com que no puc preveure fins on podeu arribar ni quina en porteu de cap, el més segur és evitar el contacte.

Respecte la manca de comunicació, jo l'únic que entenc és que ningú està gens receptiu. El meu indesitjat aïllament pel què veig alimenta el vostre cinisme, que no sé com us resulta gratificant i divertit.