Comprant una ràdio

Ahir vaig entrar a una botiga d'electrodomèstics i em vaig quedar una ràdio digital. Malgrat el tracte especialment amable i aparentment sense malícia, no em queda més remei que desconfiar, verb al qual estic condemnada.

No sé si realment és preferible a un reproductor mp3 amb ràdio, suposo que depèn dels models. I suposo que difícilment podré evitar els atemptats tecnològics als que es estava sotmès l'altre aparell que em van endossar en aquells coneguts magatzems i que ha quedat inservible, igual que l'mp3 que utilitzava, pesant sobre la nostra consciència ecològica.

Avui em pregunto si, seguint el raonament que vaig fer a l'anterior entrada publicada al bloc, no hagués hagut de robar-lo. I esperar a tenir una situació financera normalitzada per, llavors, abonar-lo. Se´m acudeixen, però, dues observacions que fan que la situació no sigui equiparable. Una, que el fet que avui pugui tenir accés gratuïtament a aquests productes culturals em converteix en una futura consumidora. Entenc que és un dels papers que compleixen les biblioteques. I la segona, que en el meu cas, les biblioteques són un substitut de l'entorn d'amics en quant a intercanvi de música, llibres, etc. que, a petita escala, no és una amenaça per la indústria cultural.