Doblers que tinc de més al cc

Sobre aquest tema, estic ben desorientada. El dia que vaig sumar tot el que he arribat a cobrar sense que en realitat, em pertoqui, vaig pensar que era un bon feix, ben mirat...

En fi, que està clar que no ha sigut un delicte premeditat, és clar que no. De fet, m'heu obligat a delinquir. O no? M'heu fet creure en una ficció. I jo, m'ho he arribat a creure. Amb tot el muntatge organitzat, qualsevol no cau en la trampa. He tingut moments de dubte, o de clarividència, millor dit, però quan he volgut sortir de l'engany, vosaltres, au, vinga, més canya, més mentides, més cinisme. Així que no em puc sentir responsable d'haver rebut un ajut que no em pertocava. Quan vaig agafar la baixa per primer cop, la meva intenció era tornar a treballar, malgrat que sabia el que m'esperava. Però tant els metges com tots els participants en la festa, em vau fer enrera. Insistentment. Molt maco. Només puc entendre que els meus companys (bonic, el nom) de feina ja no aguantaven més la situació. Una situació de la qual tampoc em sento responsable, perquè vaig rebre, des del primer moment, un tracte insultant que no facilitava el diàleg, en absolut. Aquesta representa que era una oportunitat, laboralment parlant, que se'm donava? Doncs a mi em costa molt interpretar-ho així. La desconfiança mútua estava present des de ben al principi. No pots dialogar amb aquells de qui desconfies.

Suposo que el procés de selecció també va ser un muntatge. Que van fer-me un forat a mida. Igual que la feina temporal que havia tingut just abans. I no diguem totes les que han vingut després.

Al mateix temps, però, estic d'acord que jo no me'ls he guanyat, aquests calers. No puc saber del cert, tampoc, d'on han sortit. No se si té massa importància, però em pregunto si també el sou era un simulacre. I les baixes posteriors, etc. No tinc ni idea de qui carai són. En el pitjor dels escenaris, suposo que em perseguirà la Justícia, la institucional, per reclamar-me'ls. Contradictori, tot plegat, no? També si passés això pensaria que tot és teatre. Au, que potser us estic donant idees...

Igual que la recent compatibilització de l'atur amb una beca. Si m'enganyen i se'm toregen assegurant-me que no hi ha cap problema, jo m'he de sentir responsable? Encara ara m'agradaria saber quina és la resposta als meus dubtes i si l'opció per la que vaig optar va ser correcta. Ja me'n assabentaré, suposo, tard o d'hora.

Doncs això, que si em podeu argumentar i justificar que he de tornar alguna cosa, doncs endavant. Quan se'm concedeixi el privilegi del dret al treball, llavors podré fer-hi alguna cosa. No sé quina, concretament, però ja m'ho explicareu. Ara per ara, no hi puc fer res. Cap de les opcions que contemplo no tenen sentit: fer donacions, fer denúncies, etc. Si tot és una farsa, això també ho seria. En fi, algú m'ho hauria d'explicar.

Entenc que del què es tracta és fotre'm com més millor, i de la manera més perjudicial possible. Hi ha alguna sortida i jo no la sé veure? Alguna escletxa? Com no em doneu alguna pista, jo no puc fer cap pas productiu. Potser encara no n'heu tingut prou. Potser ningú té intenció de deixar-me fer cap pas endavant, d'obrir-me una porta a la reinserció. En fi, jo i la incertesa ja ens anem coneixent...