En Francesc a la ràdio

Carai amb en Francesc, fins i tot sense que ens coneixem, i a distància, em fa dedicatòries citant a Sèneca.
Et seguiré escoltant, sens dubte no em pot fer cap mal. Ara mateix et buscaré a Internet, a veure si et localitzo... Tampoc em sembla cap delicte llegir el que voluntàriament la gent escriu i fan públic, faltaria més!
Però seria més interessant el diàleg, crec que per les dues parts, no em cansaré de dir-ho. Suposo que com més ho dic, més em serà negat.

Sobre els meus projectes de viatges, suposo que no són incompatibles amb la filosofia, i que si tot segueix així no és una alternativa tant fora de lloc.

Amb els editors...

Ahir a la nova biblioteca em vau donar un tracte especial, com no podria ser d'altra manera.
Mai tens la certesa de si gent així pot existir o si poden passar coses així per casualitat, o bé si realment tornem a jugar una estona. Tan familiar era l'ambient a l'auditori per portar els gags fins i tot a les taules dels ponents?? Us he de confessar que ni jo mateixa puc evitar de riure quan penso amb tots els detalls, un darrera l'altre. Estar clar que és una de les motivacions perquè això no s'acabi...
En fi, en relació amb l'esperit divulgatiu i educatiu de la professió, voldria reclamar que la ignorància no és cap delicte i que, anant més enllà, és el pòsit del feixisme i el racisme, entre altres barbaritats?? No és això precisament el que dieu combatre?

A la llibreria

Ens vam trobar a la llibreria. No per casualitat, és clar. No sabia si em buscaves o si m'evitaves. Ja m'ha quedat clara la teva postura, almenys. No difereix de la dels altres, com era previsible. Però tu tampoc expliques els teus matisos, que segur que n'hi ha! Jo ho havia d'intentar. Tu també hi has volgut participar, hi has posat un gra de sorra (això és el que jo puc percebre, vaja).
Amb un to de mofa que et costava mantenir i amb algun detall teatral no del tot improvitzat, vas anar deixant anar una i altra falsedats. No calia omplir el meu buit amb un farciment imaginari, no ve al cas. Encara que et serveixi per anar deixant missatges, són repetitius, ja he sentit la cançó, no aportes massa.

Les condicions en les quals s'emet el judici no són neutres, sino distorsionades i artificials, ja que jo tenia veus autoritzades que em feien pensar que realment no estava bé, no em podia creure que m'estiguessin fent això. I si parlem d'abans, llavors no ho entenc i crec que hauriem de parlar amb uns altres termes.
Fins ara m'ha semblat que no hi ha espai per als meus arguments, però potser aquí en podré parlar sense que això em suposi que ningú, amb les millors de les intencions, m'enviï al loquero.
Tampoc em sembla que hi hagi espai ni per al mea culpa, que jo puc acceptar, encara que sigui parcialment. De què serveix que reflexioni i us doni la raó, amb matisos, clar, si no s'interpreta com un gest humil i com un pas endavant?