Viatge al sud (2a part). Espionatge, ambient i prejudicis

Un vol per la ciutat de nit i casualment, és clar, apareixen un parell
de supppporters de l'Anderlecht (?) aparentment desorientats. Joves i
descarats. Doncs bé, corro el risc, no hi tinc massa a perdre... Unes
copes i unes quantes imbecilitats i impertinències, però resisteixo. I
ells també. Així que anem a parar, com qui no vol la cosa i sota allò
tan tendre de 'just friendship', primer a l'inevitable Irish Pub,
després a l'Elefunk i com no podia ser d'altra manera, entre llençols.
Tu només vols això,oi? Doncs mira, jo també. És buit i superficial però
és el que hi ha. La cosa no dóna per més, almenys mentre mantingeu
aquest paper. Saluda a la teva nòvia rossa de part meva, això no li pot
fer cap mal, és només una anècdota. La samarreta m'escau molt bé i té
un bon tacte, a veure si me l'envies per correu. No em sentiré mai
bruta ni amoral per fer una cosa així, i menys en una situació com en
la que estic. No jugo amb els sentiments de ningú ni faig mal a ningú.
És tan sols una distracció material més quan falla tot allò que és
realment important i satisfactori.

L'endemà fins i tot ens llevem mitjanament d'hora i fem una volteta.
Dinem menjar de guiris, en un lloc per guiris, només trobo la carta en
guiri. Ells, aparentment, encantats. Després volen anar a un centre
comercial a trobar uns col.legues. Aquí em planto. Ja n'he tingut prou.
Ells em sembla que també. Bon vent.

El matí següent arriba la companyia familiar, així que continua la pel.lícula però amb supervisió 'en abierto', mantenint-se els borinots oportuns.Al cap de poc, unes voltes per intentar canviar d'hotel, bonica manera de perdre el temps. 'No es céntrico? no me digas!?'. Estic a punt
d'escridassar-la, però m'aguanto. No entenc encara el rera-fons
pedagògic de l'escena, vaja, només ho veig com un fer la punyeta perquè
sí, això em desorienta. Després de vagarejar i fer gestions, inclosa
una recerca per internet amb fruits massa dubtosos, el tema acaba bé.

Al mateix cyber, l'endemà, el paio passa el drap de la pols com qui no
vol la cosa per guaitar les meves recerques al gooooogle. Me´n adono
massa tard. Doncs sí, què passa, busco una llista de bars d'ambient,
m'agraden aquests llocs, i què? I si també són de noies, millor, no he
estat mai en un de noies i tinc curiositat. Potser sí, que estic dins
d'un armari, no ho sabré fins que no ho provi, però no, no
m'obsessiona.

Potser el més natural seria que no hi hagués bars d'ambient, que tothom
es barregés a tot arreu, però deuen tenir els seus motius perquè
existeixin, però aquest ja deu ser un altre debat, per a una altra
ocasió.

Aquí bé allò de... i què importa el sexe? i què importa l'edat? i la
raça? i la procedència? nacionalitat? ofici? $$$$$$$$?... etc. Sembla
mentida haver de fer comentaris sobre aquestes obvietats, però com que
em tiren en cara acusacions que no sé d'on surten, doncs m'he de
defensar, no? Té a veure amb les meves recerques de noves 'relacions'
via internet? Mira, doncs, en aquest terreny, nou per mi, jo
experimento i al mateix temps prenc algunes precaucions, encara que no
ho sembli, a vegades... I si havia rebut alguna pista de que l'altra
banda hi havia algú que estava teledirigit, doncs li seguia la pista
tant a prop com podia, a veure si enxampava el montatge, o a veure si
podia esbrinar qui collons hi havia al darrera.

El mateix amb els incidents d'aquest tipus a la universitat, que van ser paral.lels a tot això. Si detectava que m'estaben espiant, doncs jo jugava al contraespionatge, en la mesura que podia, i amb molts menys recursos, és clar. I a sobre, he hagut d'aguantar que em diguéssin xafardera, quan l'únic que feia era intentar protegir-me.

Gritos y susurros? o Secretos y mentiras?

En fi, és veritat, però alguns secrets i algunes mentides tenen raó de ser, encara que les hagués hagut d'evitar, està clar, només han fet que provocar una trama ridícula de mitges veritats i un desenllaç fatídic.

És evident, era una manera d'amagar les pors, les frustracions, els fracassos... un error, està clar. Algunes tenen a veure amb la feina, amb els estudis, altres amb coses més personals i per tant, més lligades amb una intimitat que no tenia perquè ser pública. Però en general està clar que era una trista manera de no admetre els fracassos i de no enfrontar-se als problemes, i de no voler mostrar les pròpies debilitats. Potser de no voler reconèixer els propis errors i punts febles, i per tant, si no s'és prou valent per admetre'ls, difícilment els vols compartir. Això m'ha comportat perdre l'amistat amb moltes persones que jo m'apreciava.

Ja se'n fotien, ja, alguns d'ells, 'la màscara, la màscara!' (pS dixit), i quanta raó que tenien. Però ningú deixa que m'expliqui. Perquè les meves argumentacions, encara que equilibristes i oportunistes, tenien certa base. Però la meva opinió ja no importa. Com si ja m'hagués passat el moment, i ja no em volguessin donar cap més oportunitat, vaja, aquesta és la impressió que jo tinc ara. Només rebo agressions, amb alguna subtil excepció de tant en tant que em fa mantenir l'esperança.

Potser sí, entre tots m'heu insinuat que tot plegat és un problema d'immaduresa, suposo que de no saber afrontar situacions incòmodes i de les quals només jo en sóc la responsable. Mea culpa, si cal, però s'haurien de matisar moltes coses. Em pregunto, però, si la immaduresa és un delicte. Perquè el tracte que estic rebent és ben bé de delinqüent. Em sembla del tot desproporcionat.

Viatge al sud

Em venia de gust un viatget, sí, desde feia temps, però no ben bé un així...

Trajecte difícil, les llàgrimes poden amb mi, descarrego amb energia just abans d'agafar l'avió i més pausadament durant el vol. És una de les gangues de ser dona, dos o tres dies ben moixa, un cop al mes.

Per imposició de les circumstàncies, tot s'ha de decidir a última hora i sense deixar gaires rastres. Tot intent d'esquivar aquests ulls omnipresents i bromistes, però, sembla inútil.
Això té les seves conseqüències, és clar: anar d'un lloc a l'altre marejant la perdiu, per exemple, i donant feina al personal. Si arribo a saber que no servia de res, simplement vaig a l'agència de viatges més propera i tot hagués sigut més fàcil. Però feu les coses més complicades del que ja són, em sembla a mi. Quin sentit té?

Arribada a lloc. Entendridor sopar amb el recepcionista. Barucho no recomanat. No, no vull un Rioja, amb un de la casa va bé. Etc, etc. No, no he vingut a fer muntanya, aquest seria un altre plan. En una altra ocasió, descoberta de les serres, amb la 'guia verde', que no vaig triar, per cert. Curiosa rebuda tb la de la mítica llibreria de viatges. Entrevista a la intempèrie, un ham força temptador, vaja, però normalment no es fan en públic, aquestes coses, i si ho fas, t'exposes. A la xerrada, alguns detalls divertits, sobretot a partir de les intervencions. Quina mania amb el Senegal!

Així que la intenció és fer culturilla i passar-m'ho bé. Dues coses prohibides, es veu. Sola o amb qui es presenti, no hi veig cap mal...

Una dutxa ben calenta i eterna. És el mínim plaer que em puc prendre, en les condicions en que em trobo. M'he de sentir malament per això?? Au, aneu a passeig!

L'endemà inspecció a l'alberg. Histèrica i farsant rebuda, també, per dir-ho d'alguna manera. Amb policia inclosa a la porta. Lloc poc temptador, d'altra banda, a més de ser lluny del centre. Opció descartada. Em recargolo de dolor i m'estiro una estona a la sala.

Visita a l'oficina turística i coincident trucada simpàtica del meu estimat germà. Turistes despistats que pregunten oportunament on carai som quan encara no he aixecat el cap de terra. Deixeu-me en pau, ostia.

Una valeriana pudenta? No gràcies!

Nit plujosa, a prendre l'aire. Amb el plànol, però sense ganes de treure'l. Passejant plàcidament si no fos per... els duuuuthch, uns altres mofetes: Barcelona, Amsterdam, la Expo, Calatrava, etc, etc. I jo intentant-los ajudar, de bona fe, i ja veus... Deixeu-me perdre tranquil.la, no? No tenia cap intenció de tornar, però com que no puc estar segura de les meves sospites, els acompanyo i com q ja sóc a l'hotel, m'hi quedo. Era l'objectiu, suposo, casumdena...

Visita a la universitat de belles arts. Res de l'altre món. Què carai passa amb els pcs, que no funcionen mai? només volia veure què s'hi estudia, allà! i on cau la piscina del servei d'esports.

Trasllat per overbooking. Aquest cop un lloc més cèntric, enmig del follón de botigues i botiguetes. Compreu, compreu, bons germans, que s'acosta Nadal! Però no hi podia faltar un conserge nocturn interventor, xafarder i llefiscós. Segur que és bona persona, però fer-li fer aquest paper... Més desinformació. Em quedo amb la curiositat de visitar l'Anselma, a veure com deu ser en realitat... Com que no estic massa bé aquí, continuaré buscant una altra habitació. No ho faig per tocar els collonets a ningú, repeteixo, és fruit de la situació.

A la nit, aquell parell d'imbècils espanglish. Perquè més enllà del paper que fan, em sembla que ho deuen ser de veritat, d'imbècils. I casualment, apareixen els EFL teachers. Aquests amb una conya una mica més refinada, però, semblen més macos, però no deixen d'ensenyar el plumero una i altre vegada. Gràcies per obrir-me la porta, gentelman... Al bar de jazz s'està la mar de bé, però sobra l'encallada conversa i plena de tonteries... Segueixo la corrent, pq no és massa greu. Anem casualment a parar a un bar q diuen q és de gais. Només es pot apreciar per la pinta del cambrer, amb la típica camisa arrapada. Mas de lo mismo, pero nice music, almenys i com q ja hem begut una mica, ni me'n entero de les conyes, la veritat. M'hagués agradat anar a un sopar com al que em conviden, si fos de veritat... però és clar, no m'hi exposo, ves a saber quina en porten de cap.

Crec que l'endemà és quan vaig anar al teatre. I malgrat la cerimònia de la revenda de les entrades, que dura una bona estona, també tota ella plena de comentaris, va valer la pena. Alla em van informar dels arxiconeguts 'bancotels' i centrals de reserves, consell q m'hagués donat l'agència de davant de casa, en condicions normals, vaja. I aquí va l'última copla:

'Al hombre yo le comparo
con un barquito de vela
y a la mujer con el aire
que donde quiere lo lleva'

Vaja, més sexista impossibe. Que murries aquestes dones! Gata maula! I tota l'obra així, plena de comportaments incorrectes. Un producte propi d'allà, vaja, tria encertada.

Visita a la catedral i a les precioses estàncies reials del davant. Doncs sí, trec el carnet d'estudiant, algun problema? Vaig pagar una matrícula un any sencer de la qual no en vaig treure cap rendiment acadèmic (per molt q diguin q n'he de treure una lliçó més important, encara), almenys q em serveixi per tenir preus reduïts en algunes entrades, no? Apareixen personatges diversos, que afegeixen elements al debat. Són de ficció, però podrien ser reals, vaja. Interessant. Demano un guia, però em diuen q no està previst (???). M'he de conformar en parar l'orella de tant en tant. A la visita de l'edifici del davant, provo les 'audioguies'. Quin desastre, cursi a parir i sense contingut, quina estafa! 'Contemple las aguas del patio y deje flotar sus pensamientos...' sembla fet expressament, però aquest cop és real!

Em perdo pel barri del costat, ple de carrerons i moooolts establiments turístics, però amb encant, en general. El menjar? mmmmm per llepar-s'hi els dits, si encertes el lloc.

Al cine em tornen a enredar, perquè el programa diu una hora i la taquillera diu una altra. Així que provo al cine del costat, i malgrat la companyia esporàdica i fugissera, que no em dóna marge per a reaccionar a les brometes, m'agrada la pel.li. I no, la història d'amor que hi ha pel mig no em sembla especialment empalagosa, més aviat em sembla que serveix d'excusa per desenvolupar una trama interessant i ben construida. Era 'secretos y mentiras' o bé 'gritos y susurros'? O cap de les dues coses? Doncs la veritat és que no ho sé, ho hauré de buscar, com q no ho puc preguntar a ningú...