Repensant el passat
A títol de presentació, un text que vaig escriure a la primera pàgina d'un dietari amb data 15 de juliol del 98, des d'una illa del nord d'Europa:
"Un plec de fulls on deixar constància d'idees i vivències, una manera potser estúpida de capturar fets del passat i elucubracions diverses mitjançant la paraula escrita.
Segons com es miri, una evidència més de la necessitat de mirar-se el melic de tant en tant, o de no tenir a l'abast l'interlocutor idoni."
Em pregunto si escriure a partir d'ara en aquest 'paper de vidre' (l'expressió no és meva, si no dels autors de la revista terrassenca) farà menys introspectiva l'experiència i potser fins i tot donarà la mà a potencials interlocutors, que no sempre trobes en el lloc i el moment adequats.
"Un plec de fulls on deixar constància d'idees i vivències, una manera potser estúpida de capturar fets del passat i elucubracions diverses mitjançant la paraula escrita.
Segons com es miri, una evidència més de la necessitat de mirar-se el melic de tant en tant, o de no tenir a l'abast l'interlocutor idoni."
Em pregunto si escriure a partir d'ara en aquest 'paper de vidre' (l'expressió no és meva, si no dels autors de la revista terrassenca) farà menys introspectiva l'experiència i potser fins i tot donarà la mà a potencials interlocutors, que no sempre trobes en el lloc i el moment adequats.
